I ara ets tu qui passa de mi
Qui no em parla tot i que jo faci l’esforç.
Aquelles boniques paraules que em deies
“Passi el que passi …”
Ara ja no hi són
S’han esvaït entre la boira dels gèlids matins d’hivern.
Ara ja sé que no totes les paraules són certes.
Tot i que allò hagués quedat en un “pot ésser”
ara ja mai tornarà a ésser possible
perquè les paraules són fugisseres i s’obliden amb rapidesa.
Només em va caldre una paraula per a que tot deixés de rutllar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada