Titelles (31.05.2012)

Dia especial! Avui publicaré un poema que vaig fer fa dos anys i vaig dedicar a una de les meves millors amigues. Aquí el deixo:

Titelles,

mogudes per filets que pengen ...

Titelles,

fetes de fusta

fetes per divertir a la gent

fetes per fer feines absurdes

Titelles,

per controlar...

per controlar els passos.

Barrades, immobilitzades per uns fils prims, per desgràcia, irrompibles...

Titelles

decidir sense decisió,

opinió sense opinar

Callades al mínim escàndol

Maltractades, ofeses, oprimides a la mínima revolta ...

Enganyades fins a la desesperació

Enganyades per la veritat oculta.

Titelles,

controlades a base de suborns

controlades a base de mentides

de promeses encara per complir ...

Titelles

Per molt que s’ intentin deslligar d’ alguns dels fils, encara n’ hi ha d’ altres, invisibles, que no es poden veure, que no se poden tocar, que no se poden trencar...

Per molt lluny que es vulgui anar et segueixen com l’ ombra del teu propi cos,

de la teva ànima feta trossos.

Titelles, simplement, titelles.

Evocació al passat amb xocolata desfeta

I pensar que tot tornaria a la normalitat una vegada aquí.

            Tot segueix igual, bé, menys la prestatgeria de l’ habitació, és nova i encara no l’havia vista.

            Pel que fan els altres aspectes en aquest diminut tros de terra segueixen com els va deixar abans de partir a la gran urbs. Han ressorgit aquells mals temps de l’estiu, quan tot hauria d’haver estat perfecte, banyat només per aigua de mar i rajos de sol.

            Ara és hora de retreure-li coses, de pensar en què ha fet malament per a que les amistats disminueixin a mesura que passa el temps. Seran dues setmanes de reflexió que no perfilaran cap conclusió exacta. Tan sols se deixaran passar, com sempre.

            Tot li ha tornat a la ment en haver vist aquelles repulsives fotografies. Fotografies actuals i pensaments pretèrits.

            Ara, amb una tassa de xocolata desfeta entre les mans, creu que no podrà tornar a estar com abans, si no s’enfronta a tots aquests records estiuencs.

Flors de Baladre

He decidit que el nou bloc tingui aquest nom en reconeixement al poema d' Isidor Marí, Flors de Baladre. Aquí deixo el poema i també l'enllaç amb el poema musicat.


Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'allò que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap a un ball.

I ses que queden, quan no plou,
obrin els ulls per veure el sol,
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.

Flors de Baladre - Isidor Marí (video)
Flors de Baladre - Gerard Quintana (versió Ressonadors) (video)