A mesura que ens fem grans els amics de la infantesa, els que hem tingut
sempre, han anat desapareixent. Aquestes pèrdues, moltes vegades, no són sempre
a causa d’una discussió sinó perquè cadascú pren un camí diferent. D’altres
vegades causem nosaltres mateixos aquestes pèrdues, simplement perquè ens
sembla que el nostre amic ha fet una cosa imperdonable i ens enfadem i, a causa
d’això, deixem de parlar-nos-hi. S’han acabat tantes i tantes amistats
d’aquesta manera!
El fet de pensar que el o
la nostre millor amic o amiga està enfadat amb nosaltres perquè ha decidit anar
amb uns altres amics no significa que no ens estimi –entenem aquest estimar com
un sentiment d’amistat– sinó que per temps o per comoditat –o perquè els
horaris de l’un i de l’altre no coincideixen– ha decidit conèixer gent nova amb
la qual, ara, s’hi dur molt bé.
