I aquest neguit ja s’ acaba. Dos dies més, i torna a sobrevolar la
Mediterrània.
Sembla que no l’acaba mai,
la feina. En comptes de disminuir, augmenta. N’està ben farta de tot això. Li
agradaria deixar-ho córrer, però no sap què faria després…
Li digueren de tornar a
parlar, però no han donat senyals de vida. Ella, com n’està tipa d’anar darrera
la gent, tampoc ha dit res. Tant se li en fot.
Tan sols vol
tranquil·litat, i per ara l’està aconseguint.
Un desig que té, bé, que
tenia, era seguir com abans, però com diuen “tots els actes tenen les seves
conseqüències” –o alguna cosa semblant. Ella va actuar com va voler que ja feia
temps, massa temps i tot, que no ho feia. Tan sols pensava què dirien els
altres i, sobretot, ell.
Per sort, aquest patiment
acabà fa sis mesos. Va ésser el millor que podria haver fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada