Sembla que avui els pensaments nocturns l’han fet rememorar records que
foren amargs; ara són insubstancials. Dormir dues hores –gràcies als mosquits–
li ha servit per saber què volia. Ara ho té molt clar.
Mentre netejava la
prestatgeria ha trobat un marc amb una fotografia d’aquelles persones que ara
no volen saber res d’ ella. Ha estat veure el retrat, treure’l del marc i
trencar-lo en mil bocins. Se l’ha quedat mirant una estona com si s’hagués
penedit, però després ha somrigut, orgullosa del que ha fet.
Li
fa llàstima perquè hi havia una persona important, però segur que entendria el
perquè de tot plegat, el perquè d’aquell nerviosisme en trencar les
experiències viscudes que li feren tant mal però que, al cap i a la fi, l’ajudaren
a aprendre.
Ara té dos marcs de
fotografies sense fotografies, sense records, en definitiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada