De vegades necessitem d’un miracle per que les coses s’arreglin. De vegades
només necessitem desempallegar-nos-en. Sembla senzill, però no ho és. Gens.
Provoca uns mals de cap insuportables, fins al punt de qüestionar-se si
realment és feliç amb la vida que porta.
Tot això es va acumulant
encara que no ens n’adonem. Cada granet de sorra s’apilona al racó fosc de la seva ment, fins que dins del seu cap només hi té sorra i brossa.
Com sempre, anem cap amunt
i cap avall, res es queda estable prou temps com per poder paladejar el plaer
de la immutabilitat dels sentiments. Sempre ha de succeir quelcom que ho
espatlli tot. Tot.
