I pensar que tot tornaria a la normalitat una vegada aquí.
Tot segueix igual, bé,
menys la prestatgeria de l’ habitació, és nova i encara no l’havia vista.
Pel que fan els altres
aspectes en aquest diminut tros de terra segueixen com els va deixar abans de
partir a la gran urbs. Han ressorgit aquells mals temps de l’estiu, quan tot
hauria d’haver estat perfecte, banyat només per aigua de mar i rajos de sol.
Ara és hora de retreure-li
coses, de pensar en què ha fet malament per a que les amistats disminueixin a
mesura que passa el temps. Seran dues setmanes de reflexió que no perfilaran
cap conclusió exacta. Tan sols se deixaran passar, com sempre.
Tot li ha tornat a la ment
en haver vist aquelles repulsives fotografies. Fotografies actuals i pensaments
pretèrits.
Ara, amb una tassa de
xocolata desfeta entre les mans, creu que no podrà tornar a estar com abans, si
no s’enfronta a tots aquests records estiuencs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada